El vi esdevé molt més que vi quan sap expressar autènticament un territori.
El vi esdevé molt més que vi quan sap expressar autènticament un territori. És a dir, quan una copa adopta de manera tangible tota aquella sèrie de valors intangibles a primer cop d’ull: els paisatges, els colors, la fauna, la flora, el patiment, l’esforç, els somnis i els horitzons d’un racó concret de món.
Per aconseguir-ho cal ser respectuós amb l’entorn, protegir el territori, preservar-ne la seva autenticitat i vetllar perquè la natura faci de forma natural allò que sempre sap fer: resistir, sobreviure i tornar a la vida de manera autèntica.
Amb aquest propòsit va néixer Can Sumoi l’any 2017, precisament: el repte de recuperar el batec vital en una finca abandonada, preservar-la mitjançant l’agricultura i dotar-la d’expressió elaborant vins de mínima intervenció capaços de transmetre de forma natural el territori on neixen.
Per aconseguir-ho cal ser respectuós amb l’entorn, protegir el territori, preservar-ne la seva autenticitat i vetllar perquè la natura faci de forma natural allò que sempre sap fer: resistir, sobreviure i tornar a la vida de manera autèntica.
Ens agrada elaborar vins igual com tractem el paisatge on neixen: de manera orgànica i natural, intervenint de forma mínima en tots els processos de la viticultura, des de la vinya al celler.
Treballem de manera manual, sense productes químics ni additius enològics afegits i només amb un mínim de sulfits durant el procés d’embotellat, seguint la normativa francesa de Vin Nature amb menys de 30mg/l de sulfits per litre de vi. I tot això, naturalment, ho fem per una raó molt natural: fer que que cada vi que fem sigui l’expressió viva i genuïna del territori.
Conèixer Can Sumoi és descobrir un món propi i fascinant amb més de tres segles d’història. Només cal anar-hi per adonar-se’n, ja que enfilant el camí estret que s’enfila muntanya amunt, la finca ho domina tot i desprèn un magnetisme no només estètic, sinó també tel·lúric. Hi ha la renglera d’oliveres marcant el camí d’entrada al mas, hi ha les masies abandonades però dempeus, hi ha el celler antic, hi ha el bosc envoltant-ho tot, com la mare que abraça els fills, i hi ha el blau del mar al fons, com un teló immutable. Hi ha, sobretot, la sensació de trobar-se en un indret únic.
La vinya com a organisme agrícola pot ser també una gran metàfora: resisteix davant qualsevol adversitat, recordant-nos sovint que la natura sempre reneix, sigui cada estació, cada any o cada període concret de temps, mentre que nosaltres vivim una sola vegada. Les vinyes d’altura d’on provenen els vins de Can Sumoi, repartides en diverses parcel·les i zones al Montmell, són un bon exemple de que la terra, fins i tot quan s’abandona, és capaç de rebrotar.